Escriure en relació aquest quadre de Vermeer (jove llegint una carta) un conte, relat o assaig.
Es pot perdre tot o bé retrobar-ho tot en un instant mentre mirava el
quadre . La vaig veure, feia tant i tant de temps!, sobtadament els dies en
aquell instant s'havien aturat, de cop em va mirar amb aquells ulls, aquella
mirada que jo havia dibuixat a la nit tants cops en els meus somnis,.L'havia
buscat en el cos en les abraçades, en les besades, en el somriure de tantes
dones, però sempre hi era ella qui retornava a mi en un espai imaginari en un
somni en les albades.
La seva veu sensual, el seu cos, la seva dansa perfecta fen l'amor, seguia
igual no havia passat el temps malgrat jo em sentia vell, el cor em bategava
amb un ritme accelerat, la vida em tornava a sorprendre i ara em feia
l'ullet.Dolçament en trobava en un camí en un destí on inexorablement tenia que
seguir-lo i mentre l quadre amb la seva llum amb els seus colors seguien
il.luminant aquella estància.
No hay comentarios:
Publicar un comentario