Treballs Frederic Pérez

Exercici 1:

Escriure un relat, poema, poesia, conte o assaig amb la frase tens la paraula:

 

Tens la Paraula

Paraules que cauen per terra

des de les branques d'un arbre

prou alt i madur que trencat

pel pes de tantes possibiltats

deixa una suau pluja de cendra

als nostres caps com si es tractés

de pagines de llibres del poesia.

Paraules de cotó sostingudes

a la pura raó de ser un dia més

poeta i treballador orgullós

de la seva feina amb salari d’obrer.

 

Tècnic que escriu els versos

per percebre entre les seus dits

els llavis molsuts i envermellits

 

de la llibertat d’imaginar,

la felicitat de tenir la paraula.

Felicitat envirollada al paper,

somniar dormir per sempre

 

entre grans branques plenes

de paraules d’amor i records

dels poetes més grans perduts

al bell mig d’un vell bosc blau

amb elefants de sua pell impregnada

de cacau amarg sota l’ombra de Dalí

com si fossin...

com si fossin les tendres paraules

que van inspirar les criatures

poètiques de Miguel Hernández

entre un temps cruel ja passat.

Tot ha estat oblidat menys la sang,

tots els versos plens de paraules.

Temps amb paraules plogudes del cel

Entre els llavis prims que floten en l’aire

Nues paraules d’amor, espurnes caigudes

Suaument per endinsar-se a la nostre llum.

La nit

Avui

 

Paraules

Amagades

Rere

Arbres

 

Udolant

 

Llibertat

Asfixiada.

Paraules i paraules

que se’ns endinsen en la memòria i ja no ens deixen

mai sense l’alè davant l’estimada que un dia vam

estimar menys que les nostres pròpies paraules,

 

les nostres pròpies paraules.

 

 

Exercici 2:

 

 Escriure una poesia, prosa, conte, assaig o relat en inspirant-se en aquestes imatges:

 

 

 

Els aires malèvols no són humans

Nenes nues radioactives plorant

 

Sota l’ombra de Little Boy i Fat Man

No és humà que en un sol instant

 

les joguines quedessin desintegrades

pel fum de la reacció en cadena

de la fissió dels nuclis pesants

 

de l’urani o el plutoni al 1945.

 

Aquell fum que sense descans es va colar

 

per tots el forats de les seves pells han estat

la més autentica de les vergonyes mundials.

Lluny és el dia que l’aire malèvol

 

deixarà pas als petons innocents

de l’amor sense murs al servei

 

de la bogeria de viure sense llibertat.

 

L’esser humà és incapaç de fer tant de mal.

Hi ha un monstre que s’inventa guerres

 

i crisis per dominar els individus feliços

 

amb aires malèvols. Ens hem de revelar !

 

 

Exercici 4:

 

Del llibre que estàvem llegint utilitzar com a disparador la primera frase o paràgraf de la pàgina 69.

 

Jonas Hassen Khemiri Montecore , Un Tigre Únic (pag. 69)
 

 

Khemiri troba l’amor de la seva vida entre totes les turistes que cada any visitaven Tunísia. Pernilla Bergman que va arribar en un vol de d’Estocolm va troba el seu amor. Va arribar per segrestar els ulls de Khemiri.

 

És l’inici d’un llarg camí d’un immigrant tunisià , fotògraf de professió cap a Suècia, on viu amb Pernilla la seva vida lluny de Tunísia.

 

Meravellosa historia d’un immigrant escrita pel seu fill.

Exercici 5

Escriure un relat, poesia, conte o assaig en relació a un fet viscut el cap de setmana.

La inspiració llegint

Una veu vermell vertigen
-8è crit, colors de vida-
d'un destí remor de danses.

Poema de Bruna Generoso i Miralpeix

PANGEA

Ho sabia tot, em vaig girar d'esquena
i les calentes pedres es van esquarterar
una a una en el silenci d'un petó de tardor
mentre esperava que la felicitat vessés
dels teus llavis envermellits tota la nit.

Ho sabia tot, vaig dormir amb el teu alè
encès dins l'instant que tot va fluir,
cercles de temps sense memòria
l'univers amb el so amortit
de les pedres esquarterades

Ho sabia tot.