Treballs Marta Pérez i Sierra

Exercici 2:

Escriure un relat, poesia, conte o assaig en relació aquesta imatge:

Res. Les mans buides

i la boca saturada de dolor,

oberta. Eix el plor eixut.

La xafogor els estreny

de gel les costelles.

Penja dels seus dits

un lament que crema.

Cap cosa. Els llavis de foc,

de sang, d’horror, fan mal.

Avancen cap a nosaltres,

estels esquinçats,

i les seves veus sordes,

-s’ha aturat el crit

a la carretera-

m'eixorden.

Tots els ocells cap cots;

els hi havien arranat les ales

aquell dia. 

Exercici 7:

Escriure amb el diparador bona nit un relat, poema, assaig o conte.

Bona nit

No puc dormir

malgrat que una son de dies

em trepitja les temples,

m’estreny la gola, m’ofega,

m’estossega els llençols,

em distreu del somni.

Els estrògens s’han concentrat

en el perímetre exacte

del meu estómac.

Cavalquen pel meu cos

quan m’estiro,

m’empenyen,

m’estomaquen.

Dins la foscor del dormitori

els meus ulls torturats,

com taronges macades,

encesos tota la nit.

Cavalls negres,

una dansa secreta

al meu ventre.

El meu cos

vol vessar vida i no pot.                             

Exercici 8:

Escriure en relació a la soledat una poesia, assaig, relat o conte.

Soledat

Dona pidolaire, sense cames,

demanant caritat.

Òrfena de reflex,

et pentines amb els dits.

A les palpentes.

No et vols saber.

Has carregat tot el pes

del món, al teu cos.

Com fardots a l’esquena.            

Com mocadors de fer farcells

als malucs.

Les penes del veí,

les tristeses de l’amiga,

les angoixes de vés a saber qui.

La soledat del no res.   

Voldries tallar-te en rodó,

quina paradoxa,

i sense vacil·lacions,

aturar en rodó la teva vida,

o girar-la en rodó.

Que la fortuna et fos rodona!

En lletra rodona ho has escric

en un cartró brut, davant teu. 

Exercici 9:

Exercici lliure.

El meu país

Sóc tots els nusos

d’aquest braçalet

que amaga un país

d’olor de mar i  llum,

anterior als tirans

i les guerres.

Sóc aquest eixam de fils,

un càntic esmolat a la vida.

Lliga’m al teu canell i lluita!

Matinades cosides a les flors

de coure i rosa

que es despengen en is sense punt

i os sense rinxols.

Espigues tenyides de colors,

llaurades amb dits i nits,

que cobreixen un país

d’olor de mar i  llum.

Exercici 10:

Escriure en relació aquest quadre de Magritte (La clau dels camps) un conte, assaig, poema o relat.

Has trencat amb el teu passat decidit a canviar de vida, has deixat dona i fills, desconsolats; pares i germans tristíssims; has canviat de país i de llengua. El vidre que cobria la teva vida, a bocins per terra.

Una nova vida, en un nou lloc.

Has triat una casa en un altre terreny.

Però t’hi has posat a viure-hi de la mateixa manera que abans, amb els mateixos rituals. Has triat una dona i has tingut fills i t’has sentit fill dels sogres i hereu de la nova llengua.

Fins que un matí, en sortir el sol t’has adonat que la teva vida tornava a ser-hi sota un vidre, talment emmarcada, i d’un cop de puny l’has engegat a dida, sense cap altre reflexió. Vidres esmicolats entre els teus dits, i sota els peus, amb la cara dels nous fills i la dona, bocins per terra.

Has fugit per una finestra, endavant.

I trobaràs el mateix arbre a la mateixa muntanya, amb el mateix sol reflectint les mateixes ombres. I et tornarà a créixer el vidre a la pell fins a fer-te mal.