Exercici 1:
Escriure un relat, poesia,conte o assaig amb la frase tens la paraula.
TENS LA PARAULA Mercè Portavella
Tens la paraula, tinc la
paraula...
tenim la
paraula...
Paraula, paraules...que
confegim
combinem...recitem...
En fem poemes,
relats,novel·les...
parle d'històries
viscudes,
de quimeres
perdudes...
en el passat, present i
futur...
Et prenc la
paraula,
et dono la
paraula...
Ni una paraula
més,
ni una paraula
menys...
Només les
justes,
les teves, les
meves,
compartim un cau ple de
lletres...
Un joc a mans
obertes...
Tens la paraula, tinc la
paraula,
tenim la
paraula...
Obrim les portes
tancades,
dibuixades noves ales...
Exercici 2:
Escriure un relat, poesia, conte o assaig inspirant-se en aquesta imatge.
Déu Meu
Mercè Portavella
Déu meu, Déu meu…per
què m’heu abandonat?
No trobo els meus
pares ni germans…
tot és
gris i negre…s’han cremat les flors…
tot és
caos, crits , gemecs i plors…
Déu meu,
Déu meu…on et puc trobar…
Estic nua,
i la pell em crema…
per què no
em dónes la mà…?
No veig
casa meva…. ni l’escola…
Aquest foc
se’ns ha endut la terra…
No veiem
més el cel clar…
Què hem
fet per carregar amb aquesta guerra,
amb les bombes, els trets…
amb les bombes, els trets…
la fam de
tants germans…?
No vull
mirar més enrera…
trobaré
qui em salvi…si miro endavant…?
Exercici 3:
Escriure dins l'espai limitat d'una
postal, una història en un
lloc distant de la nostra residència habitual a un
amic,
familiar, parella etc.
Sóc al llit de l’hotel; acabo de despertar-me del malson maleït…d’aquell
que ja saps que m’empaita com la meva pròpia ombra…on apareixen les cares amb
ulls de neguit i boques obertes demanant auxili…on tot és tenyit de gris i els
crits són angoixants…
Em pregunto una vegada rere l’altra per què ara?…per què avui?…per què un
cop més m’envaeix aquesta penombra, aquest malviure?…potser haurà estat el fet
de viatjar en avió…bé saps que a mi em fa pànic volar…Ahir ja tenia basques
només en sentir com anunciaven el vol i vaig estar tot el viatge amb una suor
freda que m’empapava de cap a peus…
Estic pensant de visitar una vident quan torni a Barcelona…potser es tracta
d’un senyal…d’un presagi…vés a saber…Déu…com hi ha món! Em sento presonera de mi mateixa, com si tota
jo estigues vestida amb la pell d’un altre…d’un desconegut…d’algun dels
personatges que apereixen en el somni…quina bestiesa, oi…? Estic tipa de patir…
Ja no puc més!…Vull acacbar amb aquest neguit d’una vegadea per totes… T’estimo
molt i vull que m’ajudis…
Demà procuraré gaudir de la meva estada a Roma…Vull comprovar si de debò
el viatge i el malson s’ho val…
Exercici 4:
Del llibre que estàvem llegint utilitzar com a disparador la primera frase o paràgraf de la pàgina 69.
Exercici 8:
Exercici 4:
Del llibre que estàvem llegint utilitzar com a disparador la primera frase o paràgraf de la pàgina 69.
“-Vaya amigos que tienes, nena. Si así es
como las gastan por aquí, prefiero el
pueblo.”
LUBINA AL HORNO – Maria Guilera. MISCEL.LÀNIA
POÈTICA
Si ja ho diuen…”més val boig conegut que savi per
conèixer”…I és que crec que aquestes amistats no et convenen gens ni mica; tenen
un aire pretenciós, de superioritat…d’aquells que et “miren per sobre
l’espatlla”, com si es “volguessin menjar el món”… Només faltaria que t’ho
encomanessin a tu, que precisament ets la innocència personificada, la bona fe i
la bondat…quins tipus…valga’m Déu!
Creu-me, hauries de sovintejar altres ambients,
altres locals més “sans”…ja m’entens; allà on la gent és “tal com raja” i parla
“sense embuts”…on no hi ha doble cara, ni prejudicis… estic segura que et seria
inclús més bo per a la teva faceta artística; de ben segur que t’ajudarien a
poder desenvolupar-te com a bona escriptora que ets, a “treure’t el suc” de tot
allò que portes dins i que fins ara no ha sortit a la
llum…
Portes massa temps a l’ombra, perduda enmig de
falsos amics…només fan que eclipsar-te i el que tu necessites és precisament el
contrari…que puguis brillar amb llum pròpia, com un bonic astre que ens
enlluerni a tots plegats…
De be segur que cada “dos per tres” t’inspires i
escrius un poema o un relat d’aquells que tant m’agraden i que em llegeixes
mentre prenem una tassa de te… Sempre t’he dit que la literatura no és ni de bon
tros com les matemàtiques…on “tres i tres i tres fan nou”… on tot és tan exacte…
quan escrius dónes opció a que el qui ho llegeixi pugui fer-ne interpretacions
molt diverses…tot depèn del “color del mirall amb què cadascú ho vegi”…amb què
cadascú ho llegeixi……….
Exercici 6:
Escriure un relat, poesia, prosa o
assaig en relació aquesta cançó:
Si existís un lloc tan pur
…
on les flors no es
marcissin,
on el temps no tingués
pressa
i el Sol lluís molt més
clar...
hi aculliria a tots els sers més
estimats…
per gaudir d’aquesta
pau,
d’aquesta llum,
d’aquest espai únic,
i dansaríem al so d’una melodia
suau…
ens abraçaríem sense pors ni
prejudicis,
dibuixaríem somriures més francs
i cap més por ens
empaitaria…
Si existís un lloc tan
pur…
Exercici 7:
Escriure
un relat, poesia, conte o assaig utilitzant com a disparador bona
nit.
Bona
nit….
He canviat la foto del facebook per
una on es veu Venècia i una parella amb les famoses màscares de
Carnaval…
Falten dos dies perquè arribi el
Carnestoltes i un any més, tampoc portaré cap disfressa… Tant com m’agradaven de
joveneta aquelles festes que organitzàvem amb “La Colla”, i tots apareixíem amb
disfresses ben originals….Jo sempre feia treballar de valent a la mare, perquè
me’n fes una de ben bonica…artesana…feta amb les seves mans que tant en saben de
cosir…
Però això ja forma part del meu
passat…quan encara ho veia tot bastant de color de rosa…quan el cor em bategava
fort…tot esperant que algun dia trobés “el meu príncep blau”… i els somnis de
joventut estaven a flor de pell…
Ara potser em vindria més de gust
viatjar a Venècia per Carnaval…i posar-me una d’aquestes màscares tan
enigmàtiques que caracteritzen el Carnaval en una ciutat tan mágica…Disfressada
perquè ningú em reconeixés, i en canvi jo pogués veure tot el Món en una altra
dimensió …i no parar de mirar i mirar…de seduir amb el gest, de tafanejar la
realitat dels altres, oblidant le meva…sortir de la meva monotonia…i viure la
vida, per uns dies, sota la perspectiva de la irrealitat, de la
ficció,…….
Vet aquí el meu somni, avui…quan la
son ja m’empaita, abans d’apagar els llums de la casa, i ficar-me al llit i
resar perquè no em presegueixin com gairebé cada dia, els malsons …
Bona nit…
Exercici 8:
Escriure en relació a la soledat un poema, assaig, conte o relat.
Soledat…
Que m’empaites rere la finestra,
cada matí, quan el jorn desperta…
Em fas l’ullet…m’ensarrones…
em fas caure en els teus foscos paranys…
No et vull quan no et crido…
només si et necessito…
Però tu insisteixes
en ser la meva
companya….
i m’enganyes….
El teu maquillatge no em fa el pes…
Té massa ombres i línies fosques…
Soledat…
Set lletres que m’espanten…
I em fan sentir
esgarrifances…
Soledat…
Exercici 9:
Exercici lliure.
Immersa en els meus pensaments,
intento dibuixar un nou paisatge…un de més asolellat, més lluminós, amb més
flors que omplin de colors els meus dies…
Mirant per la finestra de
l’habitació, m’esplaio pensant en com deu ser la vida de cadascun dels
vianants, dels que creuen el carrer, malgrat el semàfor sigui vermell,
d’aquells infants que corren darrere una pilota, d’aquella velleta que empeny
el carretó de la compra, d’aquell indigent que busca i rebusca dins dels
contenidors…
De ben segur que se’n podria escriure
una novel.la amb les seves vides, les seves rutines, les seves angoixes, els
seus somnis, el seu passat…i això m’anima a escriure de nou, perquè la seva
vida em dóna més vida, em contagia l’alè del vers, de la paraula, de l’escriptura…
M’agradaria comprar-me una bona càmera
fotogràfica, per captar cadascun d’aquests instants que queden fixats en la
meva retina…és una assignatura que tinc pendent i que em proporciona una nova
esperança, una nova etapa en la que l’art de la imatge m’ajudi a tornar a retrobar
la il.lusió quotidiana, les ganes de seguir amb coratge, malgrat les
contrarietats de la vida…
Imatge, vers, color, poema…vull que
segueixin essent les constants vitals en aquest meu viatge…I que no em manqui
mai la paraula exacta en cada instant, la rialla gran per cada somni…
Execici 10:
Escriure en relació aquest quadre (jove llegint una carta de Vermeer) un poema, assaig, relat o conte.
Sento l’aire càlid de la
tarda
mentre llegeixo la teva
carta…
i el meu semblant es va
transformant,
poc a poc, talment com si
el que escrius
anés dibuixant el meu
rostre
amb trets de tristesa,
d’angoixa…
Dins la cambra, ben sola,
res em plau ara, que sé
que no tornaràs…
cap esperança em resta
de poder besar-te de nou,
abraçar-te amb fermesa…
de sentir la teva veu
que em parla amb dolcesa…
Presentia la teva partida
però ara que m’és tan
propera
em pren l’alè i el
somriure…
em treu la rosor dels
llavis
i m’empeny vers una
solitud
que m’espanta i em fa
basarda…
No lluiré més els vestits
de seda
ni ornaments, ni joies, ni
maquillatges,
perquè restaré en un dol
que m’acompanyarà per
sempre,
i les flors es marciran
malgrat ser ara tan
tendres…
No sé si et podré
oblidar…….
Exercici 11:
Escriure un relat, poesia, conte o assaig en relació a una d'aquestes tres paraules:
Arpa, corda i ploma.
CAMINANT PER
LA CORDA FLUIXA………
Sovint
em sento com si caminés
per
la corda fluixa…
com
si sota els meus peus, el meu cos…
hi
hagués el buit més immens de l’univers…
Com
si els meus passos fossin tan dèbils,
que
necessiti a cada moment, a cada instant…
d’una
mà que em protegeixi,
que
m’ajudi a seguir aquest dur trajecte…
Sovint em sento molt
fràgil dalt d’aquesta corda…
i
m’aferro a tot allò que em fa sentir més segura…
i
que m’aferra a la vida, a la família, a l’amor…
Qualsevol dubte em deixa
sense forces…
però
no puc donar la volta…
el
passat és massa feixuc…
i
el futur, massa incert…
No
deixis que trontolli…que desconfiï…
ni
que mai es trenqui auqesta corda tan fluixa…
que
em fa sentir, a voltes, tan insegura…
Exercici 12:
Escriure en relació aquesta imatge un conte, assaig, poema o relat.
Busco entre els
meus poemes
paraules que m’ajudin a
entendre
la màgia de les
lletres i dels versos
i així arribar
a la veritat que m’empaita…
Quan la nit cau entre tenebres
la Lluna desxifra el missatge precís…
És aleshores
que el cor em batega amb força,
i l’alè desprèn olor de roses…
L’aire és càlid
i suau i mil espurnes
envolten les
imatges més daurades…
Tristeses i
joies es barregen enmig de paraules
que m’apropen al
teu cor incansable…
i són presagi d’un Món Nou,
d’una vida més plena!
…………………………………………………………………………………………………………
-
Poemes,
paraules,
Lletres que la nit desxifra…
El cor desprèn espurnes daurades…
Paraules que són Vida -
No hay comentarios:
Publicar un comentario